Es va llicenciar el 1945, el mateix any que va començar a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker que, de seguida, van obtenir una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra Un dia perfecte per al peix banana, 1948, és el retrat d'un personatge desficiat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.
La seva única novel·la, El guardián entre el centeno, 1951 (veure "llibres"), editada a The New Yorker el 1945-46) presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain però amb un humor més àcid.
El 1953 va recopilar els seus relats a Nou contes. Després només va publicar tres llibrse més: Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; Franny i Zoey 1961; i Seymour: un introducció, 1963. Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto-descripció de la seva destrucció, passat per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey.
Des de principis dels seixanta, Salinger va deixar d'escriure, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos - o qualsevol altra il·lustració - a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema. Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'home inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, El guardián entre el centeno, ha influït molt en certa narrativa moderna d'arreu.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada