21 de maig 2009

M'encanta!!!

Us ha agradat el llibre El Guardián entre el Centeno?
- Sí, molt!
- Sí
- Una mica
- No gens

Després de realitzar aquesta enquesta, els resultats han estat més que clars, l'últim llibre que hem llegit, ha triomfat, amb una majoria de vots, els resultats han estat que: sí, molt!
Aquest llibre, ja sigui per la manera que està escrit, per la història o ves a saber el què, ha agradat a la majoria del públic.

16 de maig 2009

Whisky amb Soda

Podria fer referència a molts elements del llibre El guardián entre el centeno, ja que crec que hi ha molts objectes, per exemple, que hem poden fer pensar amb el llibre, més concretament amb el personatge principal, Holden Caulfield. Així doncs, un dels elements que considero més destacables, pot ser, és el whisky amb soda, una beguda que al protagonista li agrada molt i, més encara, cada cop que pensa que no li deixen beure a alguns bars ja que és menor.

Chapter 27


Com ja hem pogut veure a la biografia de J. D. Salinger, aquest va prohibir que apareguessin fotos seves, a més a més de fer reedicions dels seus llibres i vendre els drets d'autor al cinema. Així doncs, he de dir que no existeix cap pel·lícula sobre El guardián entre el centeno, tot i que m'hagués agradat que fos així, ja que ha estat un llibre que m'ha agradat molt.

Per una altra banda, com ja sabem, aquest llibre ha estat la "inspiració" de molts assassins al llarg de la seva història i, amb això m''agradaria fer referència a l'assassí de John Lennon el qual havia llegit aquest llibre.

Arribat a aquest punt, he de dir que han fet una pel·lícula sobre aquest on també apareix el llibre de Salinger. Aquesta es titula "Chapter 27" i és un retrat psicològic a l'assassí i mostra els dies previs a l'assassinat i el colapse mental que el va portar a realitzar-lo.

El títol de la pel·lícula, traduit literalment com "Capítol 27" és una metàfora del que podria haver estat l'últim capítol de la novel·la, la qual, com ja sabem, té 26 capítols i que, Chapman, l'assassí el va citar com la font d'inspiració per a cometre aquest crim.

A continuació, us deixo amb un vídeo, el trailer de la pel·lícula, sento que sigui amb anglès, però no l'he trobat amb espanyol, espero que l'entegueu una mica i us animeu a mirar la pel·lícula algun dia:

Jerome David Salinger


Jerome David Salinger va néixer a Nova York l'1 de gener de 1919. De pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard va passar per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'Exèrcit, el 1942, va participar al desembarcament de Normandia.

Es va llicenciar el 1945, el mateix any que va començar a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker que, de seguida, van obtenir una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra Un dia perfecte per al peix banana, 1948, és el retrat d'un personatge desficiat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.

La seva única novel·la, El guardián entre el centeno, 1951 (veure "llibres"), editada a The New Yorker el 1945-46) presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain però amb un humor més àcid.

El 1953 va recopilar els seus relats a Nou contes. Després només va publicar tres llibrse més: Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; Franny i Zoey 1961; i Seymour: un introducció, 1963. Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto-descripció de la seva destrucció, passat per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey.

Des de principis dels seixanta, Salinger va deixar d'escriure, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos - o qualsevol altra il·lustració - a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema. Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'home inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, El guardián entre el centeno, ha influït molt en certa narrativa moderna d'arreu.

13 de maig 2009

El Guardián entre el Centeno

El Guardián entre el centeno és una novel·la de J.D. Salinger (veure "autors"). Al publicar-se el 1951 als Estats Units, la novel·la va provocar nombroses controvèrsies pel seu llenguatge provocador i per tractar sense cap tipus de tabú la sexualitat i l'ansietat adolescent. És considerat per nombrosos experts com un dels llibres més importants del segle XX.
El seu protagonista, Holden Caulfield, s'ha convertit en una icona del ressentiment adolescent. Escrit en primera persona, El guardián entre el centeno, explica les experiències de Holden a la ciutat de Nova York, després de ser expulsat de Pencey, la seva escola de secundària.

El títol del llibre fa referència a un poe4ma que s'explica al propi llibre, que tracta sobre un "guardián entre el centeno" que evita que els nens caiguin pel precipici.

9 de maig 2009

As de Cors

Quin element hem recorda a la història d'Alícia? Doncs, pot ser és massa evident, però com ja he dit, des de ben petita que m'ha agradat la història i la coneixo des de llavors i no ho he pogut evitar mai: quan la carta de l'as de cors penso amb l'Alícia, amb la reina de cors, amb allò de...taulleu-li el cap!

Molt Bojos!

Quins personatges d'Alícia en el país de les meravelles penseu que estan més bojos?
- El Conill Blanc
- El Gat Cheshire
- El Rei i la Reina de Cors
- L'Oruga
- El Barreter
- La Llebre

Després de realitzar aquesta enquesta es pot arribar a una conclusió bastant clara: pràcticametn tots els personatges d'Alicía en el país de les meravelles estan molt bojos. Així doncs, els resultats han estat els següents: com a personatges més bojos, tan el rei i la reina de cors, com el barreter i la llebre han rebut dos vots cadascun d'ells i, per una altra banda, el gat cheshire només n'ha rebut un. Els únics que no han rebut cap vot han estat el Conill Blanc i l'Oruga, tot i això, considero que l'Oruga també n'està una mica i, pel que fa al conill, s'ha de dir que, sí, alguns cops sembla que és el que té el cap més al lloc.