La majoria de nosaltres coneix Pink Floyd, si bé d'haver escoltat alguna cançó seva o simplement perquè sabeu que són uns grans músics. Així doncs, us he de dir, pels que no ho sabíeu, igual que jo, que el primer àlbum d'aquest grup es titula igual que un dels capítols del llibre que hem acabat de llegir, El vent entre els salzes. Parlo del capítol set, el que es titula "El flautista a les portes de l'alba".
Pot ser us preguntareu quin tipus de relació hi ha entre el llibre i el grup ja que en un simple cop d'ull sembla que sigui casualitat que es diguin igual, però no, res és casualitat; us explicaré.
Syd Barret, el principal compositor de la majoria dels temes del grup va voler compondre cançons amb lletres capricioses, sobre l'espai, espantaocells, gnoms, bicicletes i contes de fades. En aquest àlbum, s'aprecia el gust de Barret per les lletres basades amb associacions mentals espontànies, quelcom així com un viatge psicotròpic.
Pot ser us preguntareu quin tipus de relació hi ha entre el llibre i el grup ja que en un simple cop d'ull sembla que sigui casualitat que es diguin igual, però no, res és casualitat; us explicaré.
Syd Barret, el principal compositor de la majoria dels temes del grup va voler compondre cançons amb lletres capricioses, sobre l'espai, espantaocells, gnoms, bicicletes i contes de fades. En aquest àlbum, s'aprecia el gust de Barret per les lletres basades amb associacions mentals espontànies, quelcom així com un viatge psicotròpic.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada