Lyman Frank Baum

Va néixer a Chittenango, Nova York, el 15 de maig de 1856 i va tenir el seu origen dintre d'una devota família alemana (per part de pare) i Escocesa-Irlandesa (per part de mare). Sent el setè de nou fills, del matrimoni de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum, només cinc van sobreviure fins a l'edat adulta. Li van dir "Lyman" en honor al seu germà del seu pare, però sempre li va desagradar, per la qual cosa va preferir el nom de "Frank". La seva mare, Cynthia Stanton, va ser descendent directe de Thomas Stanton, un dels quatre fundadors del que actualment es coneix com Stontington, Connecticut.

Benjamin Baum va ser un home de negocis, qui fa ver la seva fortuna als camps pretolers de Pennsylvania. Frank va créixer a la residència dels seus pares, Rose Lawn, la qual sempre li va recordar com una espècie de paraís. Des de molt petit va ser educat a casa per tutors, però als 12 anys va ser enviat a la Peekskill Military Academy. Frank era un nen malaltís i fantasiòs, i els seus pares van pensar que necessitava enfortir-se. Però després de dos anys absolutament desastrosos a l'acadèmia militar, se li va permetre tornar a casa. Frank Joslyn Baum reivindica que va ser a partir d'un incident descrit com un "atac al cor", però no hi ha proves sobre aquest fet.

Frank va començar a escriure sent un nen, pot ser degut a la seva fascinació per la imprempta. El seu pare li va comprar un senzilla imprempta, i Frank la va utilitzar per a produir el diari The Rose Lawn Home Journal amb l'ajuda del seu germà petit, Harry Clay Baum, a qui sempre va estar molt unit. Els germans van publicar diversos números del diari, incloent anuncis pagats. Als 17 anys ja havia creat un segon diari, The Stamp Collector, imprimit un pamflet d'11 pàgines titutal Baum's Complete Stamp Dealers Directory, i havia creat conjuntament amb els seus amics un negoci de segells.

A aquesta mateixa època va començar la seva dedicació al teatre, una activitat que el fascinava i que en diverses ocasions el va portar al fracàs i quasi a la ruina. El seu primer fracàs va tenir lloc quan una companyia teatral local el va implicar econòmicament a la renovació del vestuari, amb la promesa de confiar-li papers principals, promesa que no es va arribar a complir. Desilusionat, Baum va deixar el teatre temporalment i se'n va anar a treballar d'empleat a la companyia comercial del seu cunyat a Syracuse. Un dia, va trobar un company mort a un magatzem tancat, un aparent suicidi. Aquest incident el va inspirar per a la seva narració sobre una habitació segellada, The Suicide ofoff Kiaros.

Després d'haver escrit la seva primera narració van haver de passar uns quants anys fins escriure el llibre que hem llegit, però, finalment, després d'altres novel·les, el 1900, Baum i Denslow (amb qui compartia els drets) van publicar El Meravellós Màgic d'Oz (veure "llibres") que va ser un gran èxit de crítica i comercial. Va ser un llibre per a nens més venut durant els dos anys posteriors a la seva publicació. Baum va arribar a escriure tretze novel·les adicionals basades amb els escenaris i personatges de la Terra d'Oz.

Dos anys després de la publicació del llibre, Baum i Denslow es van associar amb el compositor Paul Tietjens i el director teatral Julian Mitchell per a produir una versió teatral musical. Aquesta versió teatral, la primera amb utilitzar el títol abreviat de El Màgic d'Oz, es va estrenar a Chicago el 1902, i després va ser representada a Broadway durant 293 nits.

La versió teatral era una mica diferent a la novel·lística , i estava dirigida principalment al públic adult. Tot va ser reemplaçat per la vaca Imogene, i Tryxie Tryfle, una cambrera i Pastoria, un operari de tramvia, van ser afegits com companyts víctimes del cicló. Es va eliminar la Bruixa Dolenta de l'Oest del guió, es van introduir bromes contemporanies,... Més endavant, hem de dir, també, que es van fer diverses versions cinematogràfiques, algunes amb més èxit que unes altres.

Baum va morir el 6 de maig de 1919, als 62 anys d'edat, i va ser enterrat a Glendale, California.