- Títol: El Màgic d'Oz
- Autor: Lyman Frank Baum
-Traductor: J. Vaccarezza
- Il·lustrador: Ernesto R. García
- Editorial: Acme S.A.C.S.
- Autor: Lyman Frank Baum
-Traductor: J. Vaccarezza
- Il·lustrador: Ernesto R. García
- Editorial: Acme S.A.C.S.
1. Com justifica el llibre, El Màgic d'Oz, aquesta frase: "S'ha d'educar sobre les relacions, enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats".
El llibre del Màgic d’Oz, és clarament una mostra de companyonatge i unió de grup la qual cosa es demostra contínuament al llarg de tota la història des del mateix punt en que la Dorothy es troba amb l’Espantaocells fins al final mateix de la novel·la.
La Dorothy amb el seu gos Toto, l’Espantaocells, l’Home de Llauna i el Lleó Covard van junts al llarg de tot el camí de rajoles grogues, el qual representa el creixement personal d’aquests personatges a mesura que van avançant i trobant-se amb diferents obstacles. Així doncs, quan es troben amb algun tipus de dificultat, entre tots, sempre entre tots, intenten superar-la; també, quan algú no se sent bé, quan està trist, els altres sempre l’animen...
Direm doncs que, “s’ha d’educar sobre les relacions” ja que els que t’acompanyen dia rere dia són els que t’ajudaran a avançar al llarg de tota la vida (de tot el camí de rajoles grogues).
2. Utilitzant fragments del llibre, explica com eren les bruixes que hi apareixen, tan físicament com psicològicament.
La Dorothy amb el seu gos Toto, l’Espantaocells, l’Home de Llauna i el Lleó Covard van junts al llarg de tot el camí de rajoles grogues, el qual representa el creixement personal d’aquests personatges a mesura que van avançant i trobant-se amb diferents obstacles. Així doncs, quan es troben amb algun tipus de dificultat, entre tots, sempre entre tots, intenten superar-la; també, quan algú no se sent bé, quan està trist, els altres sempre l’animen...
Direm doncs que, “s’ha d’educar sobre les relacions” ja que els que t’acompanyen dia rere dia són els que t’ajudaran a avançar al llarg de tota la vida (de tot el camí de rajoles grogues).
2. Utilitzant fragments del llibre, explica com eren les bruixes que hi apareixen, tan físicament com psicològicament.
En aquest llibre podem veure com apareixen quatre bruixes, algunes diferents entre elles ja que dues són bones i dues són dolentes.
En el cas de les bruixes bones podem dir del seu aspecte que són boniques i ben plantades, a més a més de vestir bé. I pel que fa a psicològicament, podem dir doncs que són dolces i amables a l’hora de parlar amb els altres, a més, en cap moment tracten malament a la gent que les envolta.
“- ¡Cielos! – exclamó Dorothy - ¿Una bruja verdadera?
- En efecto – respondió la ancianita -. Pero soy una bruja buena y la gente me quiere. No soy tan poderosa como lo era la Bruja Maligna del Norte, que gobernaba aquí, pues de otro modo yo misma habría liberado a la gente.”
“Era joven y hermosa, de abundosos cabellos rojos que caían en ondas sobre sus hombros, y estaba ataviada con un vestido de un blanco inmaculado. Sus ojos azules miraron bondadosos a la niñita.”
Amb aquests dos fragments, cadascun d’ells referent a una bruixa bona diferent, podem veure que són bruixes que es fan d’estimar, que fan el que faci falta pels seus i els que no són tan seus.
Pel que fa a les altres dues bruixes, les dolentes, podem dir simplement que són tot el contrari. Així doncs, tenen molt mal caràcter, són lletges, vesteixen de qualsevol manera, amb roba vella i bruta, i no són gens bondadoses. Al llibre només tenim la descripció d’una d’elles, ja que l’altra mor al començament mateix d’aquest.
“Ahora bien, la Maligna Bruja de Occidente poseía un solo ojo, mas era tan potente como un telescopio y podía ver en todas partes.”
“Tanto se enfureció la Bruja Maligna al ver muertas a sus abejas que pateó el suelo, hizo rechinar los dientes y se arrancó el cabello.”
“Claro que la malvada mujer no sangró por la herida; pues era tan mala que la sangre se le había secado hacía muchos años.”
Bé, hem pogut veure que aquestes bruixes són molt diferents a les altres, tan físicament com psicològicament.
En el cas de les bruixes bones podem dir del seu aspecte que són boniques i ben plantades, a més a més de vestir bé. I pel que fa a psicològicament, podem dir doncs que són dolces i amables a l’hora de parlar amb els altres, a més, en cap moment tracten malament a la gent que les envolta.
“- ¡Cielos! – exclamó Dorothy - ¿Una bruja verdadera?
- En efecto – respondió la ancianita -. Pero soy una bruja buena y la gente me quiere. No soy tan poderosa como lo era la Bruja Maligna del Norte, que gobernaba aquí, pues de otro modo yo misma habría liberado a la gente.”
“Era joven y hermosa, de abundosos cabellos rojos que caían en ondas sobre sus hombros, y estaba ataviada con un vestido de un blanco inmaculado. Sus ojos azules miraron bondadosos a la niñita.”
Amb aquests dos fragments, cadascun d’ells referent a una bruixa bona diferent, podem veure que són bruixes que es fan d’estimar, que fan el que faci falta pels seus i els que no són tan seus.
Pel que fa a les altres dues bruixes, les dolentes, podem dir simplement que són tot el contrari. Així doncs, tenen molt mal caràcter, són lletges, vesteixen de qualsevol manera, amb roba vella i bruta, i no són gens bondadoses. Al llibre només tenim la descripció d’una d’elles, ja que l’altra mor al començament mateix d’aquest.
“Ahora bien, la Maligna Bruja de Occidente poseía un solo ojo, mas era tan potente como un telescopio y podía ver en todas partes.”
“Tanto se enfureció la Bruja Maligna al ver muertas a sus abejas que pateó el suelo, hizo rechinar los dientes y se arrancó el cabello.”
“Claro que la malvada mujer no sangró por la herida; pues era tan mala que la sangre se le había secado hacía muchos años.”
Bé, hem pogut veure que aquestes bruixes són molt diferents a les altres, tan físicament com psicològicament.
3. Mapa mental del recorregut de la Dorothy.
La casa de la Dorothy apareix a Orient, on hi viuen els Munchkins i la Bruixa Malvada d’Orient.
Després va a la Ciutat Maragda, la qual està al ben mig del País d’Oz. Un cop allí, el Màgic d’Oz li demana que vagi a Occident a matar la Bruixa Malvada que allí governa.
Un vegada a complert el que li demanava el Màgic a les terres d’Occident, la Dorothy ha de tornar a la Ciutat Maragda, però té la mala sort que es perd una mica, tot desviant-se cap al Nord. Amb gran astúcia crida als ximpanzés alats i els ho demana que la portin a la Ciutat on viu el Gran Màgic.
Un cop allí, s’hi està durant un temps i, ja cap al final de la història, quan el invent que ha fet el Màgic d’Oz no funciona per poder tornar la Dorothy a Kansas, aquesta decideix anar cap al Sud, on governa la Bruixa Bona, per a que aquesta l’ajudi per poder tornar finalment a casa seva amb els seus oncles estimats.
La casa de la Dorothy apareix a Orient, on hi viuen els Munchkins i la Bruixa Malvada d’Orient.
Després va a la Ciutat Maragda, la qual està al ben mig del País d’Oz. Un cop allí, el Màgic d’Oz li demana que vagi a Occident a matar la Bruixa Malvada que allí governa.
Un vegada a complert el que li demanava el Màgic a les terres d’Occident, la Dorothy ha de tornar a la Ciutat Maragda, però té la mala sort que es perd una mica, tot desviant-se cap al Nord. Amb gran astúcia crida als ximpanzés alats i els ho demana que la portin a la Ciutat on viu el Gran Màgic.
Un cop allí, s’hi està durant un temps i, ja cap al final de la història, quan el invent que ha fet el Màgic d’Oz no funciona per poder tornar la Dorothy a Kansas, aquesta decideix anar cap al Sud, on governa la Bruixa Bona, per a que aquesta l’ajudi per poder tornar finalment a casa seva amb els seus oncles estimats.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada